El dret a l’oblit
Internet viu en la nostra vida diària constantment. És un fet que poc conscients som d’ell per la naturalitat i la rapidesa en la qual hem absorbit aquesta nova forma de viure i de relacionar-nos amb el món.
Internet està dia a dia i a vegades hora a hora en nosaltres. Ho tenim totalment normalitzat i fins i tot automatitzat. Molts cops no ens adonem de la importància que tenen les nostres accions. Les fem i ens pensem que desapareixen com les paraules o els records, justament, aquest és el perill d’internet; tracta i emmagatzema la nostra informació, fent-la accessible a qualsevol.
El més complicat, és quan es desborda a poc a poc aquesta informació amb el temps. És a dir, posant un exemple: una jove de catorze anys no és conscient i és totalment innocent quant a la informació que pot donar a veure als altres(a part de no pensar en les conseqüències temporals). Al cap de quinze anys, aquesta persona serà completament diferent de la que era abans i començarà a tenir una carrera professional en la qual, avui en dia, també és necessari estar connectat a internet per donar-te a conèixer. Doncs bé, aquesta informació de quan tenies catorze anys és inesborrable i no té res a veure amb l’actualitat, podent perjudicar greument.
Amb aquest exemple vull dir que, el que marca més la diferència amb aquests continguts és que és extremadament delicat i important diferenciar la vida privada d’una persona qualsevol de la seva vida professional. Són dues coses totalment diferents, però que en existir alhora, pot ser perillós. Tot i això, el ambit privat no hauria de ser el més important (i fins i tot, hauria de ser esborrat i exclòs de les xarxes). Cal considerar i diferenciar acuradament entre aquests dos bàndols.
El dret a l’oblit, és un dret que la seva intenció és protegir les dades personals, un dret fonamental i necessari en aquesta societat per mantenir una privacitat, protecció i benestar d’una mateixa. A més, és un dret fonamental que s’hauria d’aplicar en la majoria de xarxes socials en els seus termes i condicions d’ús, que molts parlen amb la lletra petita i els acceptem massa ràpid sense pensar en quines podrien ser les conseqüències.
Tot i que, en aquest món actual, qui té privacitat?
